Aquest dolmen, juntament amb els de Madàs I i II, fa part d’una veritable necròpolis megalítica. Tot i que està molt arrasat, encara podem intuir com devia ser la cambra funerària, en forma de trapezi i curta.
Del corredor que feia d’accés a la cambra no en queden restes, encara que devia ser fet de parets de pedra seca o de lloses més petites que la cambra, com en altres exemples de sepulcres de corredor propers, com al de Coll de Madàs I, molt més ben conservat.
El que si que s’observa és l’estructura del túmul, una acumulació artificial de terra i pedres que marcava l’espai funerari i el feia planer. Se solia marcar el perímetre d’aquest terraplè amb lloses clavades en vertical o inclinades que contenien la terra i evitaven que s’escampés amb les pluges. El túmul cobria el dolmen -fins a l’alçada de la coberta – i el corredor, que oferia l’accés a la cambra del dolmen des de la part externa del perímetre del terraplè.
Camins de Cantallops 