La muntanya de Requesens sempre he estat lligada a la població de Cantallops en un sentit simbòlic com també per qüestions purament geogràfiques -la vall de Requesens baixa fins la població-. Des de temps immemorials molts cantallobencs visqueren a la muntanya i de la muntanya i participaren en l’explotació dels seus recursos naturals: la fusta, el suro i el carbó, les pastures per la ramaderia i la cacera, sobretot.
La relació simbòlica amb la muntanya es concreta amb la processó que cada any els habitants de Cantallops fan fins al Santuari de la Mare de Déu de Requesens, per un cop allà cantar els Goigs a la Verge de la Misericòrdia. Aquest romiatge perpetua l’herència de la coneguda Processó de la Tramuntana, que sortí de Figueres per primera vegada el 1612, i que es va fer per a demanar a la Mare de Déu de Requesens que fes bufar el vent per tenir bones collites i per a netejar l’aire de la Plana per tal que aquest s’endugués una epidèmia de pesta. Aquesta processó anual durava tres dies i anava recollint els peregrins dels pobles pels quals passava. Actualment la processó surt de Cantallops el dia de Sant Joan, el 24 de juny, portant la Verge dels Dolors i fent diverses parades per a descansar, prendre algun refrigeri i resar.
La cacera del senglar ha estat des de temps molt antics una activitat importantíssima a nivell social i econòmic per a la població de Cantallops. A part de la cacera, la Colla del Senglar es dedica també a netejar i condicionar els camins de la zona durant els mesos de primavera i estiu, quan no està permesa la caça de senglars. Ja l’escriptor i naturalista Carles Bosch de la Trinxeria, en el seu llibre Records d’un excursionista (1887), descrivia com els caçadors de Cantallops vivien intensament l’encerclament i la persecució d’aquests animals pels boscos de Requesens.
Camins de Cantallops 